MERAVELLOSA DESCOBERTA

En el viatge al Brasil se’ns presenta l’oportunitat de fer una navegació pel riu Araguaia, llarg riu amazònic, un dels majors del Brasil. Informa el barquer que farem un recorregut d'aproximadament 35 kms. 

Gaudim d’una tarda i nit esplèndides, arrodonit amb un canoer que les explicacions que ens fa de tota la natura visible des del riu, és una autèntica classe magistral.

Sorpresa impensable, quan davant d’un petit monticle deixa la barca ben travada i ens convida a enfilar-nos-hi. Ens troben dins un autèntic poblat indígena, els Karajà. Tenim l’oportunitat de conèixer gent i saber de la seva manera de viure.

Descoberta mai prou valorada ni oblidada

.

NO M’ENYORO

Tenir l’oportunitat de trobar la feina que desitjava, em portà viure a Andorra.

Em satisfeia pensar que al cap i a la fi no era tant lluny. El seu paisatge és paral·lel al nostre Pirineu lleidatà, i veure la possibilitat de viatjar sovint a Barcelona, era tot. Però el dia a dia no s’ha produït com imaginava, perquè no sempre es possible “anar a baix” com diuen els autòctons.  

No obstant no mi vull sentir forastera; tinc la gran sort de que la nostra llengua és l’oficial i ho arrodoneixo amb l’olor dels menjars que cuino com els fèiem a casa. 

ESCRIT A..

Dubtava venir, finalment prenc la decisió de visitar-te encara que estic gairebé segura que no soc a qui esperaves.

Per part meva aprofitar la possibilitat de conversar personalment amb tu, persona que admiro i valoro moltíssim, és una oportunitat que de cap manera volia perdre’m.

Em satisfà expressar-te tot el reconeixement que et mereixes. Ets una gran persona i no hi ha dubte que la història et tindrà molt present.

Serà per mi un goig escoltar, directament de la teva veu, quin és l’esdevenidor que pots preveure, al temps que em plau manifestar-te la meva incondicional disposició a tot allò que consideris puc ser útil.

                                   * * * * * * * *

Escrit que pot anat dirigit a qualsevol de les persones exiliades o empresonades. 

MOLT SA, RECONÊIXER ELS PETITS DETALLS

Crec ser agraïda a qualsevol petit detall. Ho valoro molt. Si prestem atenció ens adonarem que sempre n’hi ha molts. Per què petits detalls costen de reconèixer?

Món laboral. Em corresponia recollir documentació personal, enviar-la a la Central demanant autoritzacions de pagaments. Un client demanà reiteradament que no es perdés. Passen dies i silenci. Reclamació constant. Resposta de qui l’havia de  retornar: no la tinc.

Jo neguitejada. Companys m’animen a reclamar-ho al responsable d’aquesta persona. Dubto, finalment ho faig. L’endemà solucionat.

Agraeixo aquesta intervenció, que no he oblidat. Després d’anys i tots dos jubilats, he tingut ocasió d’expressar-li el meu agraïment. Vaig poder parlar amb tranquil·litat sense perjudicar a ningú. 

SEMPRE ES POT FER UN CANVI

Volent sincerar-me diré que precisament la observació de la lluna no és el que més m’atrau. Són algunes postes de sol, o unes muntanyes les que m’ajuden en la meva “conversa” amb aquests espectacles. Normalment finalitzen amb algun propòsit, que per dir veritat, no sempre acabo complint. Soc dèbil!

Com a conseqüència d’aquest treball, garanteixo que penso fer-ho a l’inrevés. No puc oferir cap canvi a resultes de conversar-ho amb la lluna, però vull garantir que el primer dia que la vegi, intentaré/faré la conversa pendent. Què descobriré? No creieu que ara ja estic fent un canvi, petit, però canvi? 

COMPARTIR

Carme, m’agrada comparar-te amb la sardana.

Transmets pau.

Sensació de la tenora quan comença a sonar.

Sempre disposada a escoltar; virtut que tant escasseja avui.

S’han de saber escoltar els primers acords per saber quan “tira”.

Ets fidel i sempre acollidora.

Les “tirades” que té la sardana, no per repetitives fan perdre alegria al ballar-les.

Persona que t’esperona, quan és necessari, a prendre decisions difícils.

Arriba l’hora de saltar i fort. Hi participa tot el cos.

Qui té possibilitat de compartir les seves inquietuds, té una joia.

A la rotllana de la sardana hi te cabuda tothom que desitgi ser-hi. Compartim!

SOC FELIÇ

T’escric perquè estic contenta i em dona la gana de dir-t’ho i de fer-ho constar per escrit, perquè així ho puc recordar i ajudar-me en moments que l’eufòria no surt per enlloc.

Rebre unes paraules d’estima d’una persona que mai hagués pogut pensat que fos capaç d’expressar, no cal dir que a part de l’agradable sorpresa, i un profund agraïment, en venen ganes d’escampar-ho arreu.

Aquest és un motiu que fa que tingui ganes de cridar i com que no ho puc fer, perquè al cap i a la fi és una qüestió molt personal que a ningú interessa i fins tot qui m’envolta podria pensar que estic una mica “tocada”,  trobo que la millor manera de fer efectiu aquest bonic regal, és obeir a la crida de la mà nerviosa sobre el paper cridant con una desesperada, soc feliç!