SORPRESA!

Treballar en un col·lectiu d’advocats, ha estat per mi una experiència plenament satisfactòria. Indiscutiblement requereix responsabilitat.

No són expedients, són persones que tenen problemes. N’hi ha que poden ser molt greus. És imprescindible tota l’atenció per aconseguir la justícia que moltes vegades, d’entrada, se’ls nega.

Que el meu lloc físic de treball fos una habitació interior, facilitava la concentració.

Una vegada a l’entrar al despatx del Cap vaig fer un crit,

- Ohhhh!

                                           

Ell es quedà astorat; sorprès pregunta:

- Què passa?.

Responc,

- Que plou!

Encara més sobtat diu:

- I. ..?

Replico:

- Que tinc la roba estesa!

* * * * * * * 

Ai les dones que gairebé mai podem oblidar allò que abans se’n deia “sus labores”