Carme, m’agrada
comparar-te amb la sardana.
Transmets pau.
Sensació de la tenora
quan comença a sonar.
Sempre disposada a
escoltar; virtut que tant escasseja avui.
S’han de saber escoltar
els primers acords per saber quan “tira”.
Ets fidel i sempre
acollidora.
Les “tirades” que
té la sardana, no per repetitives fan perdre alegria al ballar-les.
Persona que
t’esperona, quan és necessari, a prendre decisions difícils.
Arriba l’hora de
saltar i fort. Hi participa tot el cos.
Qui té possibilitat
de compartir les seves inquietuds, té una joia.
A la rotllana de la
sardana hi te cabuda tothom que desitgi ser-hi. Compartim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada