Em costa trobar-ne
només un de moment que m’hagi fet expressar: soc la dona més feliç del món.
Tenir una edat em
deixa dir que hi ha hagut vivències que m’han permès experimentar aquesta
felicitat: casament, naixement de les filles...
No obstant m’agradarà
fer constar quan aquesta exclamació l’ha promogut fets petits, si podem mesurar
els sentiments, per ser-ne totalment conscient.
Un exemple. Atorgar-me
el primer dia de la meva jubilació laboral la llibertat d’anar-me’n sola a
Montserrat, passejar-me tranquil·lament, sense tenir en compte horari ni haver
d’estar pendent de ningú, em va fer exclamar convençuda,: “soc la dona més
feliç del món”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada