Tothom vol ser
jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en que ja hem
aprés, valorant
la singularitat de cada època, gaudir del moment actual.
D’infants desitgem que passi el temps; volem ser grans. La
joventut força per fer avançar el
món. En la maduresa reconeixem que blanc i negre absolut
no existeix; el gris hi és.
Aquesta motxilla ens reforça en el descobriment
d’actituds i possibilitats fins ara invisibles. Per manca de temps era difícil: conversar, escoltar sense preses; realització
de diverses activitats, etc.
Sens dubte que aquesta disponibilitat i voler viure, és
un gran regal de la vida. Ens serà beneficiós ser conscients del que hem aprés
en les diferents èpoques.
No ho oblidem! Serà
un bon “motor” de convivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada