AUTORITAT

BREU:  Han passat molt anys i no ho he oblidat.

Mitjans anys 50. Jo 13/15 anys. Situació familiar precària. Poques possibilitats d’esbarjo. La catequesi era un recurs. També s’hi projectava cinema. Segons quines escenes posaven la ma davant la càmera. El resultat pitjor.

Sobre les 9 de la nit finalitzava la sortida dominical. El meu pare exigia. Era obligat ser a les 9 a casa, sense excusa. Conseqüència, mai, podia veure el final de la pel·lícula.

Em dolia molt. No existia confiança. No s’admetia diàleg, simplement existia autoritat. Penso que ell ho entenia com “educatiu”.

Considero important i necessària l’autoritat dels pares, però exercint-la amb molta comunicació i encara més, comprensió. 

TRANSPORT PÚBLIC

El transport públic ha estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com llegir algun tros de poemes d’en Verdaguer, com un roser en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l’hivern, com la música d’en Llach sentida en el moment precís, com la cara, les mans, el caminar, el parlar, el mirar absent de certes persones absolutament desconegudes que tot d’una et creus, que t’atreuen i que no veuràs mai més.

Observant persones que coincidim sovint però que mai ens saludarem, em pregunto:

Quina és la seva vida? feliç? Com era d’infant? i ara? Preguntes sense resposta, a excepció de la que m’atorgo segons veig les seves cares

LA MILLOR EDAT

Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en que ja hem aprés, valorant  la singularitat de cada època, gaudir del moment actual.

D’infants desitgem que passi el temps; volem ser grans. La joventut  força per fer avançar el món.  En  la maduresa reconeixem que blanc i negre absolut no existeix; el gris hi és.

Aquesta motxilla ens reforça en el descobriment d’actituds i possibilitats fins ara invisibles. Per  manca de temps era difícil:  conversar, escoltar sense preses; realització de diverses activitats, etc.

Sens dubte que aquesta disponibilitat i voler viure, és un gran regal de la vida. Ens serà beneficiós ser conscients del que hem aprés en les diferents èpoques.

No ho oblidem!  Serà un bon “motor” de convivència.