AUTORITAT

BREU:  Han passat molt anys i no ho he oblidat.

Mitjans anys 50. Jo 13/15 anys. Situació familiar precària. Poques possibilitats d’esbarjo. La catequesi era un recurs. També s’hi projectava cinema. Segons quines escenes posaven la ma davant la càmera. El resultat pitjor.

Sobre les 9 de la nit finalitzava la sortida dominical. El meu pare exigia. Era obligat ser a les 9 a casa, sense excusa. Conseqüència, mai, podia veure el final de la pel·lícula.

Em dolia molt. No existia confiança. No s’admetia diàleg, simplement existia autoritat. Penso que ell ho entenia com “educatiu”.

Considero important i necessària l’autoritat dels pares, però exercint-la amb molta comunicació i encara més, comprensió.