MERAVELLOSA DESCOBERTA

En el viatge al Brasil se’ns presenta l’oportunitat de fer una navegació pel riu Araguaia, llarg riu amazònic, un dels majors del Brasil. Informa el barquer que farem un recorregut d'aproximadament 35 kms. 

Gaudim d’una tarda i nit esplèndides, arrodonit amb un canoer que les explicacions que ens fa de tota la natura visible des del riu, és una autèntica classe magistral.

Sorpresa impensable, quan davant d’un petit monticle deixa la barca ben travada i ens convida a enfilar-nos-hi. Ens troben dins un autèntic poblat indígena, els Karajà. Tenim l’oportunitat de conèixer gent i saber de la seva manera de viure.

Descoberta mai prou valorada ni oblidada

.

NO M’ENYORO

Tenir l’oportunitat de trobar la feina que desitjava, em portà viure a Andorra.

Em satisfeia pensar que al cap i a la fi no era tant lluny. El seu paisatge és paral·lel al nostre Pirineu lleidatà, i veure la possibilitat de viatjar sovint a Barcelona, era tot. Però el dia a dia no s’ha produït com imaginava, perquè no sempre es possible “anar a baix” com diuen els autòctons.  

No obstant no mi vull sentir forastera; tinc la gran sort de que la nostra llengua és l’oficial i ho arrodoneixo amb l’olor dels menjars que cuino com els fèiem a casa. 

ESCRIT A..

Dubtava venir, finalment prenc la decisió de visitar-te encara que estic gairebé segura que no soc a qui esperaves.

Per part meva aprofitar la possibilitat de conversar personalment amb tu, persona que admiro i valoro moltíssim, és una oportunitat que de cap manera volia perdre’m.

Em satisfà expressar-te tot el reconeixement que et mereixes. Ets una gran persona i no hi ha dubte que la història et tindrà molt present.

Serà per mi un goig escoltar, directament de la teva veu, quin és l’esdevenidor que pots preveure, al temps que em plau manifestar-te la meva incondicional disposició a tot allò que consideris puc ser útil.

                                   * * * * * * * *

Escrit que pot anat dirigit a qualsevol de les persones exiliades o empresonades.