VIURE

L’àngel d’ales blanques que crec m’acompanya, m’és d’un gran ajut per observar que tot el que hi ha al meu entorn té un per què. És necessari prestar atenció a tots els “polsims” que apareixen.

L’herbeta criada en els junts de les pedres que trenca la grisor del conjunt, metafòricament em diu que qualsevol cosa per petita que sigui, pot trencar la grisor de la nostra vida; no dubtem, cerquem pau.

Vigilar,  perquè persones manefles no esmenin la plana a aquelles convivències que tan plaer poden donar a l’esperit.

La natura és rica, respectem-la; com hem de respectar-nos nosaltres. Tot aquest quadre puc arrodonir-lo amb un riuet. L’aigua és vida!

SORPRESA!

Treballar en un col·lectiu d’advocats, ha estat per mi una experiència plenament satisfactòria. Indiscutiblement requereix responsabilitat.

No són expedients, són persones que tenen problemes. N’hi ha que poden ser molt greus. És imprescindible tota l’atenció per aconseguir la justícia que moltes vegades, d’entrada, se’ls nega.

Que el meu lloc físic de treball fos una habitació interior, facilitava la concentració.

Una vegada a l’entrar al despatx del Cap vaig fer un crit,

- Ohhhh!

                                           

Ell es quedà astorat; sorprès pregunta:

- Què passa?.

Responc,

- Que plou!

Encara més sobtat diu:

- I. ..?

Replico:

- Que tinc la roba estesa!

* * * * * * * 

Ai les dones que gairebé mai podem oblidar allò que abans se’n deia “sus labores”