T’escric perquè
estic contenta i em dona la gana de dir-t’ho i de fer-ho constar per escrit,
perquè així ho puc recordar i ajudar-me en moments que l’eufòria no surt per enlloc.
Rebre unes paraules
d’estima d’una persona que mai hagués pogut pensat que fos capaç d’expressar,
no cal dir que a part de l’agradable sorpresa, i un profund agraïment, en venen
ganes d’escampar-ho arreu.
Aquest és un motiu
que fa que tingui ganes de cridar i com que no ho puc fer, perquè al cap i a la
fi és una qüestió molt personal que a ningú interessa i fins tot qui m’envolta
podria pensar que estic una mica “tocada”,
trobo que la millor manera de fer efectiu aquest bonic regal, és obeir a
la crida de la mà nerviosa sobre el paper cridant con una desesperada, soc feliç!
