dimarts, 12 de desembre del 2017

AMANSIS


Dalt d’una paret del jardí hi veig una planta. Me la miro sense més. Em pregunto, d’on vingué la llavor? Com que continua allà, la cuido.

D’aparença ferma, fins i tot dura; les fulles semblen fortes, resistents, malgrat sense cura es trenquen fàcilment. Passa temps i apareix una flor magnífica, preciosa i duradora.  Això em demostra que periòdicament m’oferirà aquest regal i sé que no em defraudarà.

Moltes persones m’han dit: Des de que et conec has millorat molt.

En els meus primers contactes segur que em miren “sense més”, igual  com vaig fer jo amb la planta. Examinant la meva personalitat hi veig coincidències i no poques. T’estimo amansis!


MERAVELLOSA DESCOBERTA

En el viatge al Brasil se’ns presenta l’oportunitat de fer una navegació pel riu Araguaia, llarg riu amazònic, un dels majors del Brasil. I...